Published with Blogger-droid v2.0.2
diumenge, 29 de gener del 2012
continuació...i fotos!
Hem quedat amb el guia a les 18:30, hem estat una mica a l'ombra i bebent liquid perquè la Fer es recuperés, finalment s'ha recuperat i ens hem trobat amb l'alemany que havia volgut anar a la seva des del principi, i el guia. Li demanem parar al dutty free d'Argentina i comprem quatre tonteries. Està molt barat!
Quasi a les 20:00 hem arrivat a la pousada, he fet un banyet a la piscina, hem tornat a demanar pizza i a dormir! Bé, jo volia escriure tot això abans de dormir que demà ja marxem i no tindré tant de temps.
Demà agafaré 3 avions: Foz - São Paulo / São Paulo-Lisboa / Lisboa-Brussel.les.
Ha estat un viatge meravellós! He conegut un munt de brasilenys i puc dir que el caracter brasileny podria ser Patrimoni cultural de la humanitat.
Gràcies a tots i totes per seguir-nos en el blog!
Petons i fins aviat!!
Published with Blogger-droid v2.0.2
Catarates.
El dia comença amb un esmorçar de luxe a la pousada, a les 7:30. El típic esmorçar continental, però a l'estil brasiler, amb moltes fruites.
A les 8am trobem al guia, un noi jove. Serem 3 persones en el viatge. Anem a buscar a la tercera persona que resulta ser un alemany que està treballant aqui temporalment.
Arribem a les catarates del costat brasileny. L'entrada són 41R$ per estrangers i 25R$ per brasilenys. La Fer ens compra l'entrada de 25 i entrem sense problema.
És un parc natural, hem d'anar en un bus d'allà, parem a la primera parada on comencen les catarates, les més petitones, caminem una mica i ens anem apropant a les catarates més grans, la Garganta do Diablo. Em sembla molt interessant aquesta progressió en la intensitat de les sensacions, sense ni tan sols adonar-te estàs mollant-te amb l'aigua de les catarates i al davant d'un espectacle inexplicable, de sobte els pèls se't posen de punta i no és pas del fred.
Han passat ja quasi 3 hores i hem de tornar a retrobar-nos amb el guia.
Ens porten a Argentina, control de passaports i canvi de diners, per pagar l'entreada només es pot fer amb pesos i en efectiu. L'entrada d'aquesta costat val 100pesos pels que no són del Mercosur i 70 pesos pels que sí que són, els argentins encara paguen menys, en paguen 40.
Entrem i aquest cop és un tren que ens portarà a prop de les catarates. Abans de res, la Fer i jo dinem en una churrascaria argentina on acabem estant d'acord que les brasileires són molt més autèntiques i bones.
D'aquest costat tot es fa a peu, el tren et deixa a uns 3 quilòmetres d'on es poden veure bé les catarates. Caminem en la selva, en un camí molt ben marcat, unes passarel.les, de fet. Feia molta calor i molt sol, però hi havia bastanta ombra.
Hem fet un viatge en zodiac per acostar-nos a les catarates, 50R$ (això sí es podia pagar en reais) per 12 minuts de viatge. És espectacular veure-les des de baix, la caminada i la insolació que ha agafat la Fer han valgut la pena (paraules d'ella, que consti!). Hem fets uns videos que espero penjar aviat, en quant arribi a Bèlgica i faci el muntatge. Teníem una càmara aquàtica, així que els vídeos molen moltíssim.
Després hem fet el camí de volta amb molta calma, la Fer estava amb un cop de sol.
Published with Blogger-droid v2.0.2
Pousada Sonho Meu.
L'arrivada a Foz va ser de luxe, una 'pousada' de somni, tant de somni que vam passar la tarda aqui, a la piscineta, en un llit penjat, vam demanar una pizza de nit...i vam arreglar el viatge per avui. Ens van posar en contacte amb un guia que ens faria de taxi per tenir la possibilitat de veure les catarates des dels dos bàndols, el brasiler i l'argentí, per 180 reais.
Hora de trobada: 8am.
Published with Blogger-droid v2.0.2
divendres, 27 de gener del 2012
curitiba.
Estem fent escala a Curitiba per anar a Foz, quan vam comprar els bitllets era l'opció més barata. Mentre espero penso en les coses que m'agraden d'aquest pais i que des de fora es té una percepció completament diferent. Per exemple, els lavabos, en el lavabo més guarro a la platja estava netíssim. De fet hi ha gent que es dedica a netejar-los durant tot el dia i sense cobrar (que a Bèlgica també passa, però et demanen entre 30 i 50 cèntims cada cop que vols pixar).
Brasil és un país sorprenentment net.
M'han sorprès altres costums perdudes ja en general a Europa, com és la figura del porter a l'escala, o que et portin el cotxe a la porta del pàrquing quan deixes un pàrquing, que t'aparquin el cotxe al restaurant sense haver de ser un super restaurant de luxe, les dones de la neteja que es passen el dia a casa teva, netejan i et fan menjar per varis dies...un seguit de costums que s'han anat perdent a Europa...o en el primer món, com diuen ells, o que han quedat reservades als rics, costums de luxe. Aqui no, qualsevol persona traballadora pot tenir una 'secretária' dos, tres cops per setmana, de plena confiança.
I aqui els meus pensaments d'aeroport.
Un petó ben fort a tots!
Published with Blogger-droid v2.0.2
dijous, 26 de gener del 2012
Baladinha.
Vou tentar escrever hoje em portugues, que é a lingua que eu estou falando essos dias.
Ontem passei o dia em Campinas, com minha namorada primero e depois com as amigas dela.
A gente foi comer mun restaurante chamado Anaué, comi pasteis, salada, medalhão de filet mignon e um docinho de limão.
A Fer me levou para casa e eu fiz uma siesta até as 7pm quando a Fernanda e a Bianca vierão me buscar em casa e a gente foi numa baladinha para meninas com musica ao vivo.
Dois meninas e um menino muito engraçadas. As musicas em ingles ela cantava sem falar a letra em ingles porque a menina não falava ingles, foi muito engraçado porque a menina não tinha vergonha, ela cantava mesmo! Nananananan nananana, a musica da Amy Winehouse, por exemplo.
A Bianca, uma loira espectacular! Me ensinou a dançar bem pertinho, uma coisa chamada forro (eu acho...).
Então chegou a Fer e gente deu muita risada com a banda.
Quase a uma a gente foi na padaria Nico, eu comi uma coixinha de frango e a dormir!
Petons per tots!!
Published with Blogger-droid v2.0.2
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)