El dia comença amb un esmorçar de luxe a la pousada, a les 7:30. El típic esmorçar continental, però a l'estil brasiler, amb moltes fruites.
A les 8am trobem al guia, un noi jove. Serem 3 persones en el viatge. Anem a buscar a la tercera persona que resulta ser un alemany que està treballant aqui temporalment.
Arribem a les catarates del costat brasileny. L'entrada són 41R$ per estrangers i 25R$ per brasilenys. La Fer ens compra l'entrada de 25 i entrem sense problema.
És un parc natural, hem d'anar en un bus d'allà, parem a la primera parada on comencen les catarates, les més petitones, caminem una mica i ens anem apropant a les catarates més grans, la Garganta do Diablo. Em sembla molt interessant aquesta progressió en la intensitat de les sensacions, sense ni tan sols adonar-te estàs mollant-te amb l'aigua de les catarates i al davant d'un espectacle inexplicable, de sobte els pèls se't posen de punta i no és pas del fred.
Han passat ja quasi 3 hores i hem de tornar a retrobar-nos amb el guia.
Ens porten a Argentina, control de passaports i canvi de diners, per pagar l'entreada només es pot fer amb pesos i en efectiu. L'entrada d'aquesta costat val 100pesos pels que no són del Mercosur i 70 pesos pels que sí que són, els argentins encara paguen menys, en paguen 40.
Entrem i aquest cop és un tren que ens portarà a prop de les catarates. Abans de res, la Fer i jo dinem en una churrascaria argentina on acabem estant d'acord que les brasileires són molt més autèntiques i bones.
D'aquest costat tot es fa a peu, el tren et deixa a uns 3 quilòmetres d'on es poden veure bé les catarates. Caminem en la selva, en un camí molt ben marcat, unes passarel.les, de fet. Feia molta calor i molt sol, però hi havia bastanta ombra.
Hem fet un viatge en zodiac per acostar-nos a les catarates, 50R$ (això sí es podia pagar en reais) per 12 minuts de viatge. És espectacular veure-les des de baix, la caminada i la insolació que ha agafat la Fer han valgut la pena (paraules d'ella, que consti!). Hem fets uns videos que espero penjar aviat, en quant arribi a Bèlgica i faci el muntatge. Teníem una càmara aquàtica, així que els vídeos molen moltíssim.
Després hem fet el camí de volta amb molta calma, la Fer estava amb un cop de sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada