a 3 hores d'anar a agafar el vol, aquí continuem. N'hi ha que dormen, n'hi ha que no, n'hi ha que es plantegen si val la pena fer-ho, d'altres que no es plantegen res...
Brasil ens encanta. Però el que ens encanta és viure-ho amb els que hem vingut. Estic segura que passaran els mesos, els anys i tot, i recordarem birra en mano aquesta nit de Campinas. I també el dia en que vam descobrir que els carrers de Brasil es numeren per metres, que tenen un tío extra a l'autobús que anuncia les parades, que adapten els noms estrangers i diuen Sheevas al whisky, el parlar de futbol quan no tens cap altre recurs (el año que viene, Brasil 3, España 0. Iniesta = caca)... són tantes coses que he de recordar! Val tant la pena viatjar. Són petits masters de sociologia.
Viva Brasil y viva el rock. Y viva la versión de Corazón Partío que hemos bailao hasta tener que tomar biodramina.
Tudo bem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada