L'equip de Catalunya ja quasi ho tenim tot apunt... bé, jo encara he de fer la maleta. Ja se sap, és amb les présses que desestimes més ràpid les peces de roba prescindibles. Tot i que ara només vénen pensaments de... què coi em deixo? :D
Però el més important que hem de portar són les ganes de marxar. Els nervis són normals... demà a aquestes hores estarem voltant cap al nostre somni. Aquella idea rocambolesca d'un dia xerrant a la Torre d'on va sortir un eslògan: BRASIL 2010.
Ara això és més que un objectiu o un bloq, s'ha convertit en realitat! PREPARA'T BRASIL, QUE VENIM!
Raquel, ens veiem a l'aeroport de Sao Paulo!
Nú
fins demàà!!! tic-tac-tic-tac
ResponEliminaComo decía aquel antiguo anuncio:"Esperadme, esperadme.¡Qué yo tambien quiero subir!" Je,je.
ResponEliminaBuen viaje y mucha paciencia en el avión.
Mi subconsciente os quiere decir algo:¡CABROOOOONEEEES!